“Camina i troba’t en el camí”: el lema compartit que va inspirar l’ascens col·lectiu
Sota el lema “Camina i troba’t en el camí“, els alumnes de tercer de secundària, juntament amb tots els alumnes de 3r d’ESO de totes les escoles FEDAC, van iniciar l’ascensió des de Monistrol fins a Montserrat.
Tot i que inicialment s’havia previst fer la caminada el 25 de març, es va haver d’ajornar, a causa de la pluja, i es va realitzar el 8 de maig. Amb aquesta complint divuit edicions de pujades a Montserrat que acaben essent valorades per l’alumnat com a una jornada plena de noves experiències i d’amistats de joves d’arreu de Catalunya i de la FEDAC.
La planificació de la pujada
La preparació per aquesta activitat va començar unes setmanes abans, a l’escola, on els alumnes, a partir de la cançó “Tanca els ulls” del grup Txarango, van confeccionar petits poemes inspiradors per a una caminada autèntica i introspectiva. D’aquest poemes se n’ha fet una publicació digital que us enllaçem al final d’aquest fragment. També es van confeccionar braçalets per poder-los intercanviar amb alumnes de les altres vint-i-sis escoles i d’aquesta manera poder trencar el gel i fer noves amistats.
Si feu un clic a la imatge podreu veure el recull de poètic
FEU UN CLIC AQUÍ PER ACCEDIR AL LLIBRE
La pujada i l’estada a Montserrat
A les 10 del matí els alumnes sortien de FEDAC Monistrol per pujar al monestir i assolir amb esforç i satisfacció l’objectiu d’arribar al santuari. Durant la pujada, el sentiments i la contenció va ser alta. “Mica en mica, poc a poc, sense presses i amb moltes ganes el camí s’ha anat fent, i de tant en quant mirava l’horitzó per veure si em quedava molt o poc per acabar d’arribar, el tros final semblava no acabar mai més, però quan he vist que ja arribava m’han vingut ganes d’apretar a córrer” , així ho descrivia la Joana una alumna de la nostra escola.
Els primers en arribar van completar l’ascens amb la preparació de l’arbre dels poemes i després, mentre tots anaven arribant, va poder passar una bona estona intercanviant-se braçalets i fent noves amistats.
Després de dinar i tots plegats es van disposar per entrar al santuari i fer uns minuts de pregària. La jornada va acabar amb un cant de germanor a la plaça del santuari.
La majoria dels alumnes van coincidir en valorar l’experiència de molt positiva, i sobretot amb un grau de satisfacció molt alt després d’assolir un repte com el de pujar a Montserrat a peu, un experiència fins ara desconeguda per la majoria d’alumnes i que valoren com a molt sastistactòria perquè reforça l’autoestima personal i l’instint de superació, sobretot després d’haver assolit el repte. Desitgem que es pugui realitzar aquesta sortida durant molts anys més!.
Perquè pugueu tenir diferents impressions sobre la caminada us emplaçem a llegir l’ampliació d’aquesta notícia la web general de les escoles FEDAC, només cal que feu un clic a la icona següent:
